Letra de Vora el barranc dels Algadins segle XXI - Gent Del Desert
Letra de canci�n de Vora el barranc dels Algadins segle XXI de Gent Del Desert lyrics
Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de forta flaire;
com el seu fruit no d�na gaire,
es fan servir com a jardins.
Hi ha all� una nau que amaga dins
uns documents que una alcaldessa
podrien fer que acab�s presa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naden rabents les sangoneres
end�miques de les riberes
fent bascular llurs cossos fins
pel rierol sota els camins,
estret com una llonganissa,
d'aigua pudent, pastosa i grisa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
https://www.coveralia.com/letras/vora-el-barranc-dels-algadins-segle-xxi-gent-del-desert.php
un immigrant al sol renega;
la seua dona li la pega
al llit del t�pic pixavins.
Fan uns xicots alginetins
pintades m�s o menys rupestres
per a vergonya dels seus mestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
dem� el sol torrar� el pencaire,
sacsar� les antenes l'aire,
i un mas caur� fet a bocins.
I, al pol�gon sense confins,
les f�briques es faran velles;
�jo no podr� arrufar les celles
vora el barranc dels Algadins!
hi ha uns tarongers de forta flaire;
com el seu fruit no d�na gaire,
es fan servir com a jardins.
Hi ha all� una nau que amaga dins
uns documents que una alcaldessa
podrien fer que acab�s presa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
naden rabents les sangoneres
end�miques de les riberes
fent bascular llurs cossos fins
pel rierol sota els camins,
estret com una llonganissa,
d'aigua pudent, pastosa i grisa,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
https://www.coveralia.com/letras/vora-el-barranc-dels-algadins-segle-xxi-gent-del-desert.php
un immigrant al sol renega;
la seua dona li la pega
al llit del t�pic pixavins.
Fan uns xicots alginetins
pintades m�s o menys rupestres
per a vergonya dels seus mestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins
dem� el sol torrar� el pencaire,
sacsar� les antenes l'aire,
i un mas caur� fet a bocins.
I, al pol�gon sense confins,
les f�briques es faran velles;
�jo no podr� arrufar les celles
vora el barranc dels Algadins!