Letra de Una parella als afores - Dolors Laffitte

Es passejaven pels afores
a poc a poc, a poc a poc,
com si la nit tingu�s mil hores,
com si aquell lloc fos l'�nic lloc del m�n.

Ell li agafava la cintura
i al�ant els ulls es van parar:
Venus brillava amb llum segura
i el Carro anava cel enll�, enll�.

Els estranyava de reveure
com si fos nou all� que �s vell
i que nom�s es torna a veure
quan ella �s ella i ell �s ell, �s ell.

I reprenien passa a passa,
sense mirar-se, el seu cam�,
i s'estrenyien sense tra�a,
i es separaven excessivament.

Era com un aprenentatge
https://www.coveralia.com/letras/una-parella-als-afores-dolors-laffitte.php
que emocionava de tan lent...
Seguia el carro el seu viatge
i Venus era fidelment present.

Jo, que tant de dolor he vist n�ixer
volia dir-los amb un crit
que no deixessin l'amor cr�ixer,
que no era eterna aquella nit, cap nit...

Per� no res trenc� el silenci
i a poc a poc ells van marxar.
No hi ha cap nit que jo no hi pensi
quan veig el carro cel enll�, enll�.

I s� que sempre hi ha unes afores
i una parella a poc a poc
per a qui la nit tindr� mil hores,
per a qui aquell lloc �s l'�nic lloc del m�n.