Letra de Tots els homes d'Esc�cia - Els Amics De Les Arts
Letra de canci�n de Tots els homes d'Esc�cia de Els Amics De Les Arts lyrics
En Mateu diu entrem-hi,
�s un pub que s'ha de veure.
Sempre hi ha alg� que recita
o que canta en un rac�.
A la resta ens fa una mandra,
per� �s que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!
Obrim la porta,
entrem en un lloc min�scul.
Gent amb mirada perduda,
si n'hi ha quinze ja s�n molts.
Per� �s molt heavy,
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una can��.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba,
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no s� qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.
Ai Mateu!
Ma dove chi hai portato,
que aix� tio sembla un geri�tric,
a un amic no se li fa.
Ai Mateu!
Que no et salva ni ta mare,
que avui pagues tu les pintes,
https://www.coveralia.com/letras/tots-els-homes-d-escocia-els-amics-de-les-arts.php
per mi ja podem marxar.
Ens en fotem de tots
del mort i de qui el vetlla
quan de cop el vell s'aixeca
aix� tios pot ser molt bo.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi s�n".
I comen�a,
i arrenca amb la tornada,
i al voltant es fa un silenci
que ara no sabr� explicar.
Per� hem de callar,
tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagu�s d'ofegar.
Per� creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al m�n
que te'n pugui ensenyar.
De tots els homes d'Esc�cia
amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre
qu� volia dir cantar.
�s un pub que s'ha de veure.
Sempre hi ha alg� que recita
o que canta en un rac�.
A la resta ens fa una mandra,
per� �s que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!
Obrim la porta,
entrem en un lloc min�scul.
Gent amb mirada perduda,
si n'hi ha quinze ja s�n molts.
Per� �s molt heavy,
uns setanta anys de mitjana,
i un senyor amb una guitarra
que ara acaba una can��.
I seiem a prop del foc,
al costat un vell amb barba,
que duu manta i espardenyes,
sota seu hi dorm un gos.
I no s� qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.
Ai Mateu!
Ma dove chi hai portato,
que aix� tio sembla un geri�tric,
a un amic no se li fa.
Ai Mateu!
Que no et salva ni ta mare,
que avui pagues tu les pintes,
https://www.coveralia.com/letras/tots-els-homes-d-escocia-els-amics-de-les-arts.php
per mi ja podem marxar.
Ens en fotem de tots
del mort i de qui el vetlla
quan de cop el vell s'aixeca
aix� tios pot ser molt bo.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi s�n".
I comen�a,
i arrenca amb la tornada,
i al voltant es fa un silenci
que ara no sabr� explicar.
Per� hem de callar,
tio, hem de callar!
Empassar-nos les paraules
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagu�s d'ofegar.
Per� creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al m�n
que te'n pugui ensenyar.
De tots els homes d'Esc�cia
amb aquell vell vam anar a topar
i de sobte vam entendre
qu� volia dir cantar.
