Letra de Tomb D'atzars - Lluis Llach

Per la vella carretera
entre esclats de llum i mel
hi ha dos homes que caminen
amb la fosca dintre seu.

No se saben ni es coneixen,
cadasc� amb el seu turment,
fan cam� l�un cap a l�altre
des d�angoixes diferents.

El mat� els enc�n el rostre
tot solcat de solituds
i dins seu res no els ajuda
per dre�ar el seu futur,

s�n dos homes que fan via
mentre esperen que un atzar
converteixi el seu silenci
en un gest de llibertat,

ah, si aprenguessin a mirar-se,
ah, si el coratge els empeny�s,

ah, si trobessin el somriure
ah, si el recel no els separ�s.

I els dos homes que caminen
no es veuran fins que un revolt
els encari l�un a l�altre
i els acusi d�anar sols,

i ser� potser aleshores
que aprendran secretament
que una pena compartida
mai no d�na tant turment.

Els moixons del cementiri
han deixat de refilar,
el riu llisca entre les pedres
i tamb� alenteix el pas,

no hi ha c�rrecs ni margeres
que no els vetllin cada instant,
tots els arbres els contemplen
i ni el vent mou el fullam;

ah, si es paressin i parlessin,
ah, si el paisatge els fes companys

ah, si la llum de les mirades
ah, si enllac�s les seves mans,

quina meravella
si un somriure els dibuix�s els llavis
i potser per sempre
sapiguessin caminar plegats,
https://www.coveralia.com/letras/tomb-d-atzars-lluis-llach.php
quina meravella
si un batec els fes m�s tendra l��nim
quina meravella
el coratge d�estimar

quina meravella
si l�atzar que els ha creuat les vides
fos com la promesa
d�un nou temps vibrant i llumin�s,
quina meravella
si acceptar el gran joc de descobrir-se
quina meravella
conjur�s recels i por.

A la vella carretera
res no acaba, tot reneix
i la vida ensenya un ritme
sempre igual i diferent,
i els dos homes que la viuen
tal vegada hauran apr�s
que sols ells tenen la for�a
de mudar-la dintre seu

ah, qu� descobriran en veure�s,
ah, amb quin gest s�acolliran

ah, tant de bo que la tendresa
ah, canvi�s el seu mirar,

quina meravella
si el ress� de l�alba a les muntanyes
desvetll�s les notes
d�algun cant d�amor potser imprevist
quina meravella
si la for�a sempre desitjada
quina meravella
dibuix�s els seus destins

quina meravella
si el goig incert d�una tonada
en sab�ssim treure
la creixen�a que ens pot fer m�s bons
quina meravella
si el sender que el cor ens assenyala
quina meravella
sempre fos vial d�amor.

Quina meravella
si de tant sentir-nos solidaris
tots plegats pens�ssim
a guanyar el futur unint les mans
quina meravella
si la pau fos l��nica eina f�cil
quina meravella
per aprendre a caminar.