Letra de Raons que rimen - Falsterbo 3

Em parleu d'una tristesa la vinguda de l'hivern
I creieu que �s el final quan res no es pot esborrar,
Ni els somnis que heu somniat ni una esperan�a oblidada
Em dieu que voleu restar amb mi, que voleu ser els meus amics

I us pregunteu on anem on hi ha un vers una ra�
I no podeu acceptar que �s temps de recomen�ar
De ser tan clars com els infants,
D'estimar-nos, perqu� no som uns estranys

Quan s'enfonsen les ciutats i hem desertat de ser lliures
El sol es pon aviat i tens fred i et sents cansat
https://www.coveralia.com/letras/raons-que-rimen-falsterbo-3.php
Est� escrit en els deserts i en el cor de tots el homes
En les mans i els pensaments que els qui es fan com els infants
Nom�s els qui es fan com ells retrobaran la llibertat

Jo tinc les flors i els infants per germanes i germans
El seu somriure ample i sincer alegra un dia pluj�s
Com la m�sica suau d'una tarda vora el mar
S�n promeses d'un futur que esdevindr� realitat