Letra de Poema Sense Acabar - Carles Enguix

Quin doll d'aigua a la font
ara que �s vespre,
i la lluna s'afan a a pujar la carena!
i ronda el ca fidel a la serena
perqu� al seu amo capritx�s i destre
plau-li besar l'armada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta.
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font
ara que �s vespre,
i el vent tamb� �s a joc.
I els romanins nom�s, desperts, escolten,
perqu� dem�s al mat� puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que �s quan reposa el pou,
https://www.coveralia.com/letras/poema-sense-acabar-carles-enguix.php
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d'aigua a la font
ara que �s vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
�s perduda entremig les immenses mir�ades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.

Quin doll d'aigua a la font
ara que tot �s nou perqu� la lluna �s plena.