Letra de Per Sant Joan - Serrat

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a c�rrer,
damunt un pam de sorra
s'al�ava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja �rem rics.
Pels carrers i les places
an�vem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.

�rem quatre trinxeraires.
No en sab�em gaire
de les ll�grimes que fan que volti el m�n.
An�vem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagu�s cremat al foc
https://www.coveralia.com/letras/per-sant-joan-serrat.php
de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendr� d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagu�s d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
anir� de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.