Letra de Nantes - Guillermina Motta

Plou sobre Nantes,
doneu-me la m�...
El cel de Nantes
sempre em fa plorar

Avui recordo aquell mat�,
fa un any tot just, quan vaig venir:
l'aire era fred, plovisqueja
quan a l'estaci� jo arriba
No coneixia la ciutat,
jo a Nantes mai no havia estat
calgu� que reb�s el missatge
per fer-me emprendre aquell viatge:

Veniu, senyora, �s important
al vint-cinc del carrer Gran
No us atureu, veniu aviat
us vol veure, ho ha demanat.

A l'hora de la darrera hora,
-feia tant temps que m'oblidava
vaig sentir clar, molt a la vora,
el crit que el silenci trencava
Quan ell fug�, amb els seus afanys,
vaig esperar anys i m�s anys...
l'home inquiet, el rodam�n,
ara ha tornat, no s� pas d'on.

Recordo la cita expectant
al vint-i-cinc del carrer Gran,
encara veig amb precisi�
la cambra al fons del corredor.

Al voltant de la llar de foc
https://www.coveralia.com/letras/nantes-guillermina-motta.php
quatre homes fan el mateix joc:
s'aixequen, l'esquena tibada,
la vestimenta endiumenjada.
No va gosar preguntar res
doncs tot quedava sobreent�s;
per la foscor del seu esguard
vaig comprendre que ja era tard.

Per� jo era all�, el cor bategant,
al vint-i-cinc del carrer Gran,
i ell no em va reveure m�s,
no em va donar cap altre bes

Ja coneixeu tota la hist�ria
que avui em burxa la mem�ria
la hist�ria del darrer missatge,
la hist�ria del darrer viatge.
Ell volia, abans de morir,
sentir-se prop, molt prop de mi,
i mor� abans de sortir el sol
sense un ad�u, sense un consol...

Cara a la mar i a l'infinit,
sota les pedres adormit,
jo vull que guanyi el gran descans
cobert de roses flamejants.

El meu pare, el meu pare.
Plou sobre Nantes,
me'n vull recordar...
El cel de Nantes
sempre em fa plorar.