Letra de Llevantina - Emili Vendrell
Letra de canci�n de Llevantina de Emili Vendrell lyrics
Una donzella de la Costa de Llevant,
a l'abrandar-se la llum clara en l'horitz�,
sentia en somnis les paraules de l'amant
que va deixar-la sola i trista en el dolor.
Ai! on �s el meu amor,
que no el tinc en la mirada?
Qu� n'ha fet del jurament
i l'enc�s de ses paraules?
Ai, amor, perqu� has fugit de mi!
Confia en les paraules que jo dic,
l'hi deia l'estimat enc�s d'amor,
el mon el veig amb tu molt m�s bonic,
molt ni�s bonic,
et vull, aimada, vora el cor!
Escolta, bonica,
tu ets la donzelleta m�s amada.
Escolta, bonica,
tu no ser�s de mi mai oblidada.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor m�s constant.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor pur i sant.
Llevantina! Llevantina!
Jo et ser� sempre fidel
i als teus ulls veur�s un cel,
revivint el goig i la pau divina.
Llevantina creu en mi!...
La donzella enamorada
resta trista i tota sola
perqu� es veu abandonada
de l'amant i es desconsola.
I ven�uda d'enyoran�a,
per calmar el seu sofrir,
prefereix, sense esperan�a,
morir!
https://www.coveralia.com/letras/llevantina-emili-vendrell.php
I la donzella de la costa de Llevant
sent� la joia d'allunyar-se el seu neguit,
quan un capvespre encisador torn� l'amant
i amb ell la calma que manca en el seu pit
Amor meu, poc has tardat
per� has fet trista l'espera.
Perqu� vas fugir d'aqu�
si t'estimi, vida meva?
Sempre m�s et vull tenir
amb mi!
Mai m�s del teu costat m'apartar�
jurava apassionat el seu amant
les penes que he passat oblidar�
oblidar�
perqu�, tenint-te s�c un infant.
Escolta, bonica
tu ets la donzelleta m�s amada
Escolta, bonica
tu no ser�s de mi mai oblidada
Recorda b�, recorda be,
l'acontentament
recorda b�, recorda b�
el meu jurament.
Llevantina, Llevantina
aprop teu reviu l'amor
i m'inunden de claror
els teus ulls brillants
i clars com de nina
Llevantina, vine a mi!...
La donzella enamorada
ara viu de goig encesa
i se sent encoratjada
per l'amor que la te presa.
I refila d'alegria
i els seus cants tenen l'enc�s
del mat� suau d'un dia
feli�!
a l'abrandar-se la llum clara en l'horitz�,
sentia en somnis les paraules de l'amant
que va deixar-la sola i trista en el dolor.
Ai! on �s el meu amor,
que no el tinc en la mirada?
Qu� n'ha fet del jurament
i l'enc�s de ses paraules?
Ai, amor, perqu� has fugit de mi!
Confia en les paraules que jo dic,
l'hi deia l'estimat enc�s d'amor,
el mon el veig amb tu molt m�s bonic,
molt ni�s bonic,
et vull, aimada, vora el cor!
Escolta, bonica,
tu ets la donzelleta m�s amada.
Escolta, bonica,
tu no ser�s de mi mai oblidada.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor m�s constant.
No oblidis tu,
no oblidis tu,
l'amor pur i sant.
Llevantina! Llevantina!
Jo et ser� sempre fidel
i als teus ulls veur�s un cel,
revivint el goig i la pau divina.
Llevantina creu en mi!...
La donzella enamorada
resta trista i tota sola
perqu� es veu abandonada
de l'amant i es desconsola.
I ven�uda d'enyoran�a,
per calmar el seu sofrir,
prefereix, sense esperan�a,
morir!
https://www.coveralia.com/letras/llevantina-emili-vendrell.php
I la donzella de la costa de Llevant
sent� la joia d'allunyar-se el seu neguit,
quan un capvespre encisador torn� l'amant
i amb ell la calma que manca en el seu pit
Amor meu, poc has tardat
per� has fet trista l'espera.
Perqu� vas fugir d'aqu�
si t'estimi, vida meva?
Sempre m�s et vull tenir
amb mi!
Mai m�s del teu costat m'apartar�
jurava apassionat el seu amant
les penes que he passat oblidar�
oblidar�
perqu�, tenint-te s�c un infant.
Escolta, bonica
tu ets la donzelleta m�s amada
Escolta, bonica
tu no ser�s de mi mai oblidada
Recorda b�, recorda be,
l'acontentament
recorda b�, recorda b�
el meu jurament.
Llevantina, Llevantina
aprop teu reviu l'amor
i m'inunden de claror
els teus ulls brillants
i clars com de nina
Llevantina, vine a mi!...
La donzella enamorada
ara viu de goig encesa
i se sent encoratjada
per l'amor que la te presa.
I refila d'alegria
i els seus cants tenen l'enc�s
del mat� suau d'un dia
feli�!
