Letra de La soledat - Guillermina Motta

Me l'he trobat davant la porta
en arribar a casa una nit;
pertot, ella em feia escorta,
ella ha tornat, mireu-la, aqu�
la xucladora d'il�lusions mortes,
ella em segueix pas a pas,
la meuca; el diable se l'emporti!
Ella �s aqu�, ella ha tornat.
Amb el seu aspecte de Quaresma,
ullerosos els grans ulls,
ells ens porta el cor a remolc,
de la tristesa ens d�na el gust;
ella �s aqu� esborra els nostres dies,
ella allarga les nostres nits;
indiferent, faria n�ixer
l'hivern a ple cor de l'estiu.

Amb el teu vestit de moar�
i els cabells mal pentinats,
tens tot l'aire del desesper,
no ets pas bonica de mirar;
apa, v�s i emporta't lluny
el teu trist avorriment;
ni ho trobo gust a la desgr�cia,
deixa'm en pau per sempre m�s.

Jo vull encara c�rrer i saltar;
de primavera omplir-me el cos
https://www.coveralia.com/letras/la-soledat-guillermina-motta.php
i sentir-me el cos bategant
en unes llargues nits d'amor
abans que soni l'hora temuda,
i fins al meu darrer sospir,
jo vull encara dir: "t'estimo"
i per amor voler morir.

Per� ella ha dit: obre'm la porta,
jo t'he seguit pas a pas
s� quan les il�lusions s�n mortes
i �s per aix� que ara he tornat.
T'han recitat els seus poemes
els bells senyors, els bells infants,
falsos amors, falsos poetes;
doncs b�, ara ja tot s'ha acabat.

Despr�s m'han donat nits en blanc,
ella s'ha penjat al meu coll,
ella s'ha enroscat als meus flancs,
ella s'adorm als meus genolls,
per tot ella em fa l'escorta;
ella em segueix pas a pas,
ella m'espera davant la porta,
ella �s aqu�, ella ha tornat,
la soledat, la soledat.