Letra de La ciutat i la vinya - Gent Del Desert

La verema a Fran�a era com l'exili.
Homes i dones omplien maletes
�de fusta o de cart�
amb tot el que hi podia cabre, cre�lles i tot.
Feien llargues cues
a les andanes inh�spites
i pujaven als trens vells i esbalandrats.
Vora la frontera els escorcollaven com a leprosos
i, quan arribaven als camps de vinya,
els allotjaven en cases malsanes
i els feien treballar llargues jornades.
A la plana, a la muntanya.
Les dones tallaven i els homes treien.
Emigrats all� �immigrants els deien�,
ac� tamb� tenien bancals de vinya.
Durant tot l'any la treballaven.
Arribada la collita,
n�ts i avis, pares i fills
d'aquells exiliats, verem�vem.
Quan la mare tamb� marxava all�,
els menuts ens sol�em quedar amb els parents.
Fou aix� com vaig con�ixer la ciutat.
Hi ten�em unes ties i ens hi van portar.
A mi, sis o set anys que devia tindre,
https://www.coveralia.com/letras/la-ciutat-i-la-vinya-gent-del-desert.php
i a la meua germaneta
que tot just comen�ava a caminar.
Ciutat de contrastos,
de llargues avingudes
i pisos de Bon Ordre
amb corredors laber�ntics,
habitacions de luxe,
cambres de bany lluents...
I de cases on s'amagava la pobresa,
pisos foscos de rellogats
i de fam�lies amuntegades,
de por a les nits i de llums i olors estranys.
Vaig descobrir un altre m�n, llavors.
Els nostres pares foren emigrats,
exiliats, estranys a prop de casa.
Quan tornaven al poble,
barataven francs francesos
per moneda espanyola
amb l'estampa de generals invictes.
I amb els guanys compraven
un tros de terra blanca i erma
per a plantar-hi vinya.