Letra de L'hivern (Que La Van Abduir) - Els Amics De Les Arts

Jo mai hagu�s dit que en una cabana
Es podia ser tan feli�.
El sol al mat�, l'olor de la fusta...
All� amb la mandra no es pot competir.

I quan es va apagar,
Aquella nit el cel era gran,
El cel era gran,
Molt m�s gran que cap altre.
El cel era gran,
Molt m�s gran.
El cel era gran,
Molt m�s gran que cap altre.
El cel era gran,
Molt m�s gran.

No et pots imaginar com d'estrany
https://www.coveralia.com/letras/l-hivern--que-la-van-abduir--els-amics-de-les-arts.php
Ha estat aquest mat� trobar-la.
En un parc gronxava un nen.
Hagu�s reconegut aquell posat
A deu mil anys llum de dist�ncia,
I el seu gest de quan es posa b� els cabells.
I m'hi he anat acostant,
Reconstruint l'instant
Que el cel la va xuclar univers enll�.
Mai he vist res tan clar.
Tenia mil preguntes al cervell
Fotent-se d'h�sties per sortir primer.
Quan ella s'ha girat nom�s li he dit:
"L'hivern va ser llarg,
Molt m�s llarg que cap altre"...

Mai he vist res tan clar.