Letra de L'estiu Dels Anys - Sopa De Cabra

Nit de Sant Lloren�
somniant un dol� combat
carrers plens de gent
amb el cor descal�.

De la m�gia al blau

mirant el cel
buscant el punt m�s alt.

Convertint la terra
en un m�n d�amants.
Cauen els estels
ferits, se�n van.

Negres en l�espai
concediran el meu desig
i vindr�s

amb les portes obertes
de bat a bat
i una brisa adormida
d�agost a les mans.

Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
fins que s�acabi l�estiu dels anys.

El corrent ens porta
on e sol no surt mai
corro i no s� pas
qu� estem buscant.

El riu ja no es mou
https://www.coveralia.com/letras/l-estiu-dels-anys-sopa-de-cabra.php

l�amor �s un poema que
s�esborra sol.

Roden els anells
dringant perduts
les campanes criden
dos n�ufrags muts.

Quan s�acaba el mar

em deies ben negats els ulls
mai, mai.

I al final de l�espera
hi ha una llum
que s�apaga amb l�hivern
i que esclata amb el juny.

Serem tots dos
ombres de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tots dos
mentre segueixi durant l�estiu dels anys.

Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
entre la fosca fugint del dem�
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
mentre segueixi durant l�estiu
creuant l�estiu
creuant l�estiu dels anys.