Letra de L'escriptor Va A Favor Teu - Andreu Rife
Letra de canci�n de L'escriptor Va A Favor Teu de Andreu Rife lyrics
Tiro la cadena, se'n van els secrets,
et dic el que penso i t'enfades molt m�s,
i tu em repliques s�c un mentider, dolent.
S'obra una novel�la jo s�c el dolent,
tu ets el personatge que empatitza amb la gent,
i el novel�lista �s amo d'un dest� que �s meu.
Posen en l'escena objectes pel mig,
jo faig les maletes i agafo el que �s meu,
i em dius que alguns s�n propietat dels dos, no s�n teus.
Vull sortir de casa quan tinc l'accident,
caic per les escales i em trenco el turmell
i crec que l'escriptor va a favor teu, no meu.
I els lectors que rient van llegint el dram�tic moment,
rellegeixen tres cops la part que narra l'accident.
I jo que al terra abatut quan ja he caigut,
em fan reviure de nou el mateix, s�n tres caigudes s�n tres turmells.
https://www.coveralia.com/letras/l-escriptor-va-a-favor-teu-andreu-rife.php
I quan tot sembla acabat, l'escriptor que est� tan inspirat
decideix trencar-me el bra� dret, un nou accident.
Vull la llibertat, torneu-me ara mateix la meva dignitat,
no vull que em controleu el gest i el pensament,
aix� nom�s �s meu, aix� �s meu.
Els secrets i jo acabem al pis inferior,
la ve�na ens guarda a sota al coix�,
per� el seu marit ens descobreix al llit, a ella, a mi i als secrets.
Ell que em vol pegar, m'escapo cap balc�,
tinc fe en l'escriptor i salto des del cinqu� pis,
i aquest que busca el millor final, ara si que estic llest.
Perqu� els dolents han de carregar sempre amb els finals feli�os dels bons? Perqu� els dolents sempre han de pringar perqu� els bons siguin feli�os? Pobres dolents, per� si s�n bona gent, s�n imperfectes, i aix� els apropa a la condici� dels humans. Els dolents s�n els que permeten que existeixin els bons... sense els dolents els bons no es menjarien un rosco. Ah! I a on van les mis�ries dels bons? Les envien, les projecten als pobres dolents.
Els dolents s�n bons, els bons s�n dolents!
et dic el que penso i t'enfades molt m�s,
i tu em repliques s�c un mentider, dolent.
S'obra una novel�la jo s�c el dolent,
tu ets el personatge que empatitza amb la gent,
i el novel�lista �s amo d'un dest� que �s meu.
Posen en l'escena objectes pel mig,
jo faig les maletes i agafo el que �s meu,
i em dius que alguns s�n propietat dels dos, no s�n teus.
Vull sortir de casa quan tinc l'accident,
caic per les escales i em trenco el turmell
i crec que l'escriptor va a favor teu, no meu.
I els lectors que rient van llegint el dram�tic moment,
rellegeixen tres cops la part que narra l'accident.
I jo que al terra abatut quan ja he caigut,
em fan reviure de nou el mateix, s�n tres caigudes s�n tres turmells.
https://www.coveralia.com/letras/l-escriptor-va-a-favor-teu-andreu-rife.php
I quan tot sembla acabat, l'escriptor que est� tan inspirat
decideix trencar-me el bra� dret, un nou accident.
Vull la llibertat, torneu-me ara mateix la meva dignitat,
no vull que em controleu el gest i el pensament,
aix� nom�s �s meu, aix� �s meu.
Els secrets i jo acabem al pis inferior,
la ve�na ens guarda a sota al coix�,
per� el seu marit ens descobreix al llit, a ella, a mi i als secrets.
Ell que em vol pegar, m'escapo cap balc�,
tinc fe en l'escriptor i salto des del cinqu� pis,
i aquest que busca el millor final, ara si que estic llest.
Perqu� els dolents han de carregar sempre amb els finals feli�os dels bons? Perqu� els dolents sempre han de pringar perqu� els bons siguin feli�os? Pobres dolents, per� si s�n bona gent, s�n imperfectes, i aix� els apropa a la condici� dels humans. Els dolents s�n els que permeten que existeixin els bons... sense els dolents els bons no es menjarien un rosco. Ah! I a on van les mis�ries dels bons? Les envien, les projecten als pobres dolents.
Els dolents s�n bons, els bons s�n dolents!
