Letra de Josep Tero - A La Taverna Del Mar - Homenatge A Lluis Llach: Si Vens Amb Mi

A la taverna del mar hi seu un vell
amb el cap blanquin�s, deixat anar;
t� el diari al davant perqu� ning� no li fa companyia.

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

�s vell, prou que ho sap; �s vell, prou que ho nota.
�s vell, prou que ho sent cada instant que plora.
�s vell, i t� temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.

I se'n recorda del seny, el mentider,
https://www.coveralia.com/letras/josep-tero---a-la-taverna-del-mar-homenatge-a-lluis-llach--si-vens-amb-mi.php
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "dem� tindr�s temps encara".

I fa mem�ria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

A la taverna del mar, hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.