Letra de Irreal - Carles Enguix

Que farem, vailet?
Que �s el que ha passat?
La bicicleta s'ha espatllat
i no tenim on aparcar.
"Temps al temps" digueres,
"ho solucionarem".
Les promeses incomplertes
et delaten, amic meu.
Des de dalt de l'escenari
veiem la vida circular;
per� la lluna que il�Iuminava
sembla que |'han eclipsat.

Amagats en els badalls
sentim les hores vagar
per camins sinuosos
que no sabem desxifrar.

EI fluorescent s'enc�n i s'apaga,
fa una llum estressant.
Sembla dir una paraula:
Irreal.

I aix� un segle,
un any i toma a comen�ar,
ja mos pares comprovaren
que tot aix� �s paper mullat.

Un cam�, un somni,
https://www.coveralia.com/letras/irreal-carles-enguix.php
un desig truncat,
�s un mur infranquejable
que mai no podrem salvar.

EI silenci per resposta,
l'evasiva que �s constant,
per un m�n d'anomalies
i tu dalt del pedestal.

Ens agradaria tant
viure la felicitat,
i que s'obriren les comportes
i expuls�rem la maldat.

EI fluorescent s'enc�n i s'apaga,
fa una llum estressant.
Sembla dir una paraula:
Irreal.

La for�a cansada.
EI silenci que ens cou.
La paraula extraviada
i un prat on mai no plou.
La boca llan�a el crit.
La pluja omple el pou.
EI somni adormit
de tants segles al�a el vol.