Letra de Indesinenter - Raimon

Nosaltres sab�em
d'un �nic senyor
i v�iem com
esdevenia
gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la ra�
que t�.
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra m�
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, alt�ssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
https://www.coveralia.com/letras/indesinenter-raimon.php
Mai no hem pogut,
per�, desesperar
del vell ven�ut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
s�n seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui �s.
Caldr� que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
al�at, sense rep�s,
per sempre m�s
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sin� l'�nic senyor.