Letra de Hist�ria - Guillermina Motta

Va n�ixer ja fa anys
en fam�lia d'obrers
l'avi feia de x�fer
a casa d'uns senyors
i l'�via estalviava
per menjar un plat d'arr�s.
El pare treballava
on trobava treball,
una guerra li havia
trencat els millors anys
la mare cosia
per poder anar endavant.

Per�, malgrat tot aix�,
ella va anar creixent
a un col�legi de rics
el pare ho va voler,
el seu era ja un m�n
aprenent de burg�s.
Ni monges, ni companyes
la van mirar mai b�,
aquell no era el seu m�n,
aix� prou que es notava,
i encara hi ha qui diu:
Qu� bonica �s la inf�ncia.

Aquells temps duia l'avi
la boina als cabells blancs
i un vestit replanxat,
li parlava de coses
de coses que entendria
despr�s quan ja fos gran.
Aquell temps en que ella
https://www.coveralia.com/letras/historia-guillermina-motta.php
es preguntava ja
perqu� l'avi no era
com eren tots aquells
pares de les companyes
luxosos i lluents.

El temps ha anat passant
i amb penes i treballs
els seus han fet diners
i ara ella �s tamb�,
all� que la gent diu
la filla d'un burg�s.
Les seves excompanyes
ara l'estimen molt.
Els diners li han obert
les portes d'aquell m�n
i la conviden les monges
a les seves reunions.

Per� l'avi que li deia
que els homes s�n iguals
que la terra �s de tots
que per aix� hem de lluitar
l'avi ara ja �s mort
l'esfor� no es perdr�.
Tamb� ella vol anar
per aquell mateix cam�
el cam� de tants nois
que amb els avis obrers
no han volgut mai aprendre
a ser fill de burg�s.