Letra de Els bufons - Guillermina Motta

Amb ulls d'una mirada humida,
i amb mots que surten del seu cor
ells entren dins la nostra vida
per dur tendresa i dur-nos sort.

Ells ens expliquen la infantesa
quan seuen al nostre costat,
i jo no crec pas que menteixin
quan diuen: "M'has enamorat"

Ens fan seguit la garagara
i si et conv� ens canten can�ons
i d'altres coses fan encara,
per� jo els trobo tan bufons.

Amb una ampla persist�ncia
ens duen flors un cop al mes
i ens ofereixen una exist�ncia
que, diuen, no hi faltar� res.

Ells en parlen a cau d'orella
i troben bo el nostre menjar,
despr�s feli�os, s'endormisquen
i que �s bonic el despertar.

Ens fan petons, per� no ens coneixen,
riuen de les nostres can�ons,
i molt sovint, com ens fereixen.
Per� �s igual, els trobo tan bufons.

Una dia encenen una pipa
que en un rac� havien oblidat,
i descobreixen que ja els atipa
aquella g�bia que han triat.

https://www.coveralia.com/letras/els-bufons-guillermina-motta.php
Tots dos diem: "T'estimo encara"
per� sabem que no �s aix�,
i aquell senyor que diu no, ara
�s el mateix que va dir s�.

Ja nomes cal obrir la porta
i deixar-nos de can�ons.
La vida absurda tot s'ho emporta.
Quina ll�stima, eren tan bufons.

A for�a de nits de silenci,
de dies grisos a ple sol
aconseguim que recomenci
l'antic costum de viure sol.

Fins que quan una menys ho espera
ells es presenten altre cop,
i amb veu que sembla ben sincera
diuen: "Com que no passava a prop".

Una no diu ni una paraula
i mentre tornen les can�ons
de nou caldr� parar la taula
perqu� en el fons s�n tan bufons.

Amb ulls d'una mirada humida
i amb mots que surten del seu cor
ells tornen a la nostra vida
per dur um, per dur sort.

I encara que sabem qu� pensen
i com acaben les can�ons
no hi fa pas res, tot recomen�a
i �s que s�n tan bufons, bufons.