Letra de Els Ametllers De Sarri� - Guillermina Motta

Ja que el gener �s tan clar,
deixeu-me ara cantar,
amb veu molt pia,
dels ametllers que hi ha
perduts per Sarri�
la lletania.

Un ametller, l'hereu,
flors davant mar ja treu
a la carena:
primera flor que hom veu!
Voldria anar a ton peu
una sirena.

Oh presoner div�!
ametller d'un jard�
de fa� malalta!
Llences flors a desdir,
nom�s que de sentir
un nen que salta.

Tu ets l'ametller m�s franc:
on t'improvises, blanc,
ning� et cobeja;
ets al pend�s de fang
penjat sobre un barranc
que el tren sacseja.

Tu, el m�s dol� arbriss�,
https://www.coveralia.com/letras/els-ametllers-de-sarria-guillermina-motta.php
t'enroses, bon miny�,
com de car�cies,
sens esma, sens corc�,
ametller del rac�
d'unes nov�cies.

Ametller temorenc!
Rerassagat d'un reng,
ton cor esvara
l'argila, que es fa un trenc,
i el garrofer negrenc
i l'atzavara.

Tu ets el m�s humanal:
vora un porxo lleial
hom et destria;
davant el dol� brancal,
fas un vel nupcial
per la masia.

Ametller d'un gran hort:
la col, d'un aire absort,
les bledes, manses,
el gos i sa consort,
el vell penell retort,
miren com danses.