Letra de El Pou De Llevant - Aires Formenterencs

Com cada tarda la mare
va baixar al pou de Llevant
amb un poal vell de fusta
i al costat el seu infant.

La dona quan se'l mirava
cantava aquesta can��:
- Petitet meu, tu ser�s
de nits la meva claror.

Quan arribaren al pou
sentiren homes cridar,
- Corre, fill meu, cap al bosc,
que els moros t'agafaran.

Prop de la mar el captivaren
els moros d'un bergant�,
i partiren cap a Alger
abans d'arribar la nit.

Passaren els anys i els dies,
i el petit no va tornar.
Va cr�ixer amb un altre
nom
i un estiu es va embarcar.

Un dia d'agost saltaren
moros al pou de Llevant
i all� agafaren com sempre
homes i dones pouant.

Una de les dones mira
i reconeix el seu fill.
- Tant de temps ha passat ja
https://www.coveralia.com/letras/el-pou-de-llevant-aires-formenterencs.php
que no et recordes de mi?

Ell no sap qui �s la dona,
per� tot li �s familiar;
els romanins, el cam�,
la manera de parlar.

Per� els pagesos arriben
i els moros han de fugir.
- Anem tots cap a la barca.
Deixau els captius aqu�.

La dona ja plora i cau,
i ell es perd en l'horitz�,
- Petitet meu, tu ser�s
de nits la meva claror.

Despr�s va arribar el silenci,
el fred i la malaltia,
i la mare va buscar
l'abric d'una fantasia.

La dona es va fer molt vella
baixant al pou de Llevant,
sempre amb un lligall al bra�
i aquell poalet davant.

Despr�s de pouar obria
el lligall amb el menjar.
- Fill meu, surt del pou i menja.
Ta mare et porta sopar.