Letra de El Pont De Mostar - Aramateix
Letra de canci�n de El Pont De Mostar de Aramateix lyrics
Ve la nit, torna a fondre's la tarda.
Cau del cel un llen�ol de foscor.
Un retall que t� forma de lluna
s'ha enfonsat sota l'aigua del pont.
Lluna blanca que tot ho miraves
ho vas veure tan b� com tothom:
l'espetec de les armes que tronen
i la sang que es vessava pertot.
En onades la r�bia esclatava
lluita a cos que gla�ava de por.
No hi ha d�u que separi els pobles,
en tot cas artillers sacerdots
que enderroquen ponts de conviv�ncia
i amb la runa fan dels temples presons.
Enemics per� germans empaitant-se,
lluna roja de les nits de foc,
com sabr�s explicar la baralla
on no hi guanya ning� i hi perden tots?
https://www.coveralia.com/letras/el-pont-de-mostar-aramateix.php
V�s amb compte, alta lluna enfonsada!
Que no fugi, aigua avall, el record
dels absents que altre temps et miraven
resseguir les parets del seu clos.
Al davant dels fossars on reposen
creixen tendres les mates de flors.
Lluna clara de nit platejada:
els coneixes a tots pel seu nom:
els que hi s�n i els que ja no passegen,
per l'esquena empedrada del pont.
Per damunt de les veus apagades
s'al�a el pont blanc de lluna i de mort.
Si la guerra t'abat i t'esfondra
l'esperan�a et basteix altre cop
que la vida reneixi i s'estengui
vora el riu, sobre el pont i en els cors!
Cau del cel un llen�ol de foscor.
Un retall que t� forma de lluna
s'ha enfonsat sota l'aigua del pont.
Lluna blanca que tot ho miraves
ho vas veure tan b� com tothom:
l'espetec de les armes que tronen
i la sang que es vessava pertot.
En onades la r�bia esclatava
lluita a cos que gla�ava de por.
No hi ha d�u que separi els pobles,
en tot cas artillers sacerdots
que enderroquen ponts de conviv�ncia
i amb la runa fan dels temples presons.
Enemics per� germans empaitant-se,
lluna roja de les nits de foc,
com sabr�s explicar la baralla
on no hi guanya ning� i hi perden tots?
https://www.coveralia.com/letras/el-pont-de-mostar-aramateix.php
V�s amb compte, alta lluna enfonsada!
Que no fugi, aigua avall, el record
dels absents que altre temps et miraven
resseguir les parets del seu clos.
Al davant dels fossars on reposen
creixen tendres les mates de flors.
Lluna clara de nit platejada:
els coneixes a tots pel seu nom:
els que hi s�n i els que ja no passegen,
per l'esquena empedrada del pont.
Per damunt de les veus apagades
s'al�a el pont blanc de lluna i de mort.
Si la guerra t'abat i t'esfondra
l'esperan�a et basteix altre cop
que la vida reneixi i s'estengui
vora el riu, sobre el pont i en els cors!
