Letra de El Pi De Formentor - Maria Del Mar Bonet
Letra de canci�n de El Pi De Formentor de Maria Del Mar Bonet lyrics
Mon cor estima un arbre! M�s vell que l'olivera,
m�s poder�s que el roure, m�s verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes D�u ung� d'aroma sa testa consagrada
i li don� per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'�guila marina,
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
t� pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
https://www.coveralia.com/letras/el-pi-de-formentor-maria-del-mar-bonet.php
Arbre sublim! Del geni n'�s ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra �s dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i t� el llamp i l'oratge
per gl�ria i per delit.
Oh! s�: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta m�s fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa dur� jo el teu record.
Lluitar constant i v�ncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida! oh noble sort!
Amunt, �nima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veur�s caure a tes plantes la mar del m�n irada,
i tes can�ons tranquil�les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
m�s poder�s que el roure, m�s verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes D�u ung� d'aroma sa testa consagrada
i li don� per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'�guila marina,
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
t� pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
https://www.coveralia.com/letras/el-pi-de-formentor-maria-del-mar-bonet.php
Arbre sublim! Del geni n'�s ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra �s dura, mes besa son ramatge
el cel qui l'enamora, i t� el llamp i l'oratge
per gl�ria i per delit.
Oh! s�: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta m�s fort que les onades,
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa dur� jo el teu record.
Lluitar constant i v�ncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
oh vida! oh noble sort!
Amunt, �nima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veur�s caure a tes plantes la mar del m�n irada,
i tes can�ons tranquil�les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
