Letra de Deser - Carles Enguix
Letra de canci�n de Deser de Carles Enguix lyrics
Quan el silenci
�s molt abusiu
m'amague darrere de tu.
I observe com passa
fugint molta gent
no s� per qu� corren,
no s� perqu�.
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra,
cridar.
Carrers abandonats
a la matinada,
s'esmunyiren les idees
s'esfum� la paraula.
Absent de gr�cia
mig abandonada
la ra� agonitza
tot es para
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
Desert per ac�,
tristesa per all�
l'odi que incubem
la hist�ria esborrar�.
https://www.coveralia.com/letras/deser-carles-enguix.php
Esclaus i enganyats
pugem il�lusionats
una escala trencada
pendent de falcar.
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
La boca callada
les mans esgotades,
s'allargaren les ombres
anhelem m�s batalles.
La taula est� coixa
la cadira buida,
som un esborrany
immers en la mentida
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
Els ulls tancats
les ments confoses
ens veten camins
declarem excuses.
Sembla que tot haja sucumbit
profund abisme
nom�s resta l'oblit.
�s molt abusiu
m'amague darrere de tu.
I observe com passa
fugint molta gent
no s� per qu� corren,
no s� perqu�.
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra,
cridar.
Carrers abandonats
a la matinada,
s'esmunyiren les idees
s'esfum� la paraula.
Absent de gr�cia
mig abandonada
la ra� agonitza
tot es para
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
Desert per ac�,
tristesa per all�
l'odi que incubem
la hist�ria esborrar�.
https://www.coveralia.com/letras/deser-carles-enguix.php
Esclaus i enganyats
pugem il�lusionats
una escala trencada
pendent de falcar.
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
La boca callada
les mans esgotades,
s'allargaren les ombres
anhelem m�s batalles.
La taula est� coixa
la cadira buida,
som un esborrany
immers en la mentida
I em ve la gana
de trencar amb tot
i des de la meua finestra, cridar.
Els ulls tancats
les ments confoses
ens veten camins
declarem excuses.
Sembla que tot haja sucumbit
profund abisme
nom�s resta l'oblit.