Letra de De Poc A Molt - Sopa De Cabra

Va al�ar-se d�un ja� a la vorera,
amb els ulls plens de nit
i els cabells de foc.
Em va dir que no era d�enlloc,
que no tenia nom.
No desitjava res, amb poc en feia prou.

Qui no sembra no tindr�,
nom�s reps all� que d�nes.
El cel es tornar� del color que dus al cor.

S�acosta la tempesta.
Fugint pots caure i perdre�t;
si et mulles com fa l�herba
el sol despr�s t�asseca.

Vaig anar-me�n tot sol,
amb l�alba negra i un amor,
quan el blau desperta i la terra dorm.
M�s lluny que el dest�,
tirant la meva sort.
A cada pas collint can�ons com si f�ssin flors.

S�acosta la tempesta.
https://www.coveralia.com/letras/de-poc-a-molt-sopa-de-cabra.php
Fugint pots caure i perdre�t;
si et mulles com fa l�herba
el sol m�asseca...

I creixo sense pressa,
sense pausa i sense por.
Com la llum que brilla
m�anir� escampant pel m�n.

Si no sembres no tindr�s,
nom�s reps all� que d�nes.
El cel es tornar� del color que dus al cor.

Recorda la tempesta.
Fugint pots caure i perdre�t;
si et mulles com fa l�herba
el sol t�asseca i creixes.

S�acosta la tempesta.
Fugint pots caure i perdre�t;
si et mulles com fa l�herba
despr�s el sol t�asseca.