Letra de Cibernauta Joan II - Antonia Font

Entabanat, fa un sol que xapa roques,
he somiat cinc vides i tres Europes,
he posat nom a totes ses dunes,
noms de femella, nom�s me'n falta una.

Dalt d'un tur� he armat un telescopi,
aix� te veig, com un planeta an�nim;
t'he dibuixat envoltada de caragoles,
hi ha un hidroavi� que les pinta totes.

Cibernauta Joan,
tastar�s un m�n suprareal,
ple d'algues que et salvaran
quan menstru�s l'immens oce�.

Cibernauta Joan,
https://www.coveralia.com/letras/cibernauta-joan-ii-antonia-font.php
tastar�s un m�n suprareal
ple de llits i miralls,
ple d'Ant�nies que te volen menjar.

Si ho penses b� la mar �s rodona,
fes-hi una volta i queixa't si no t'hi trobes,
viatge infinit per tu mateix,
dorms invertit
amb ses butzes defora i sa pell dedins.

Has tornat sord de tant d'esperar
un breu eclipsi que t'ajudi a descansar,
si no m'entens, si no m'escoltes
me morir�, no te queixis si m'enyores.