Letra de Catherine Ribeiro - La Luna - Homenatge A Lluis Llach: Si Vens Amb Mi
Letra de canci�n de Catherine Ribeiro - La Luna de Homenatge A Lluis Llach: Si Vens Amb Mi lyrics
I la lluna, que passava
entre un n�vol i el xiprer,
una ll�grima vessava al mar ser�.
Quan l'infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri p�l�lid
d'un lament:
"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"
"En el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...
La pobresa... la vergonya..."
"Ser� c�mplice en l'angoixa,
confident d'anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.
Ser� al� per a la revolta,
ser� empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers,
la pobresa... mai!"
I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una ll�grima vessava per...
Traducci�n espa�ol
https://www.coveralia.com/letras/catherine-ribeiro---la-luna-homenatge-a-lluis-llach--si-vens-amb-mi.php
Y la luna, que pasaba
entre una nube y el cipr�s,
una l�grima vert�a al mar sereno.
Cuando el ni�o que la miraba,
so��ndola un farolillo,
sinti� el p�lido murmullo
de un lamento:
"La pobreza...nunca...
la pobreza...nunca!"
"En mi bogar celeste
me ha obsesionado su azur
y ordeno la penumbra para sus ojos,
para que la luz no les encarnezca
con su propia desesperaci�n
precisando perfiles al fr�o, al hambre,...
la pobreza...la verg�enza...."
"Ser� c�mplice en la angustia,
confidente de anhelos nocturnos
y �nimo para sus rencores en la quietud,
aliento para la revuelta,
ampara de sus recelos
y espejo de su despecho para el universo,
la pobreza...nunca!."
Y la luna, que pasaba
entre los siglos y tus ojos
vert�a una l�grima...
entre un n�vol i el xiprer,
una ll�grima vessava al mar ser�.
Quan l'infant que la mirava,
somniant-la un fanalet,
va sentir el murmuri p�l�lid
d'un lament:
"La pobresa... mai...
la pobresa... mai!"
"En el meu vogar celeste
m'ha obsedit el seu atzur
i mestrejo la penombra per als seus ulls,
que la llum no els escarneixi
amb llur propi desesper
precisant perfils al fred, la fam,...
La pobresa... la vergonya..."
"Ser� c�mplice en l'angoixa,
confident d'anhels nocturns
i confort del seus rancors en la quietud.
Ser� al� per a la revolta,
ser� empar dels seus recels
i mirall del seu despit per l'univers,
la pobresa... mai!"
I la lluna, que passava
entre els segles i els teus ulls
una ll�grima vessava per...
Traducci�n espa�ol
https://www.coveralia.com/letras/catherine-ribeiro---la-luna-homenatge-a-lluis-llach--si-vens-amb-mi.php
Y la luna, que pasaba
entre una nube y el cipr�s,
una l�grima vert�a al mar sereno.
Cuando el ni�o que la miraba,
so��ndola un farolillo,
sinti� el p�lido murmullo
de un lamento:
"La pobreza...nunca...
la pobreza...nunca!"
"En mi bogar celeste
me ha obsesionado su azur
y ordeno la penumbra para sus ojos,
para que la luz no les encarnezca
con su propia desesperaci�n
precisando perfiles al fr�o, al hambre,...
la pobreza...la verg�enza...."
"Ser� c�mplice en la angustia,
confidente de anhelos nocturnos
y �nimo para sus rencores en la quietud,
aliento para la revuelta,
ampara de sus recelos
y espejo de su despecho para el universo,
la pobreza...nunca!."
Y la luna, que pasaba
entre los siglos y tus ojos
vert�a una l�grima...