Letra de Can�� Del Pobre Marit - Guillermina Motta

De primer aquella dolcesa
de confits i aiguardent,
la galta d'una minyona
ning� dir� si �s coent
ai dentetes de fadrina
dotze perles, vint i cent
ja �s ben dol� aix� que en diuen
casament.

Us arriben les misteles
de la nit de llanguiment
s�n glopets i xerricades
que no venen malament
les estrelles us envejen
mig plorant i mig rient.
ja t'engresca aix� que en diuen
casament.

Passen dies i m�s dies
la cassola va coent
van sortint totes les punxes
a la flor del spensament
al llen�ol i coixinera
ha fet niu l'avorriment.
no �s ben dol� aix� que en diuen
casament.

Si et don besses per olives
no ho sabr�s de cap parent
si enraona amb les ve�nes
vet aqu� el seu parlament
per mi s�, que baladreji
per mi s�, que vagi ben fent.
https://www.coveralia.com/letras/canco-del-pobre-marit-guillermina-motta.php
ja �s pesat aix� que en diuen
casament.

Si un pogu�s l'escanyaria
en que fes parlar la gent
Si un pogu�s tres punyalades
i amb els cadols del torrent
et fa por la sang calenta
i et fa por el penediment
ja �s amarg aix� que en diuen
casament.

Collib� tota la vida
la salut hi vas perdent
tot el b� de casa teva
te'l fana entre dent i dent
com m�s anys
m�s males cares
i m�s engavanyament
quin calvari aix� que en diuen
casament.

Si per cas D�u se l'emporta
no far� cap compliment
que se'n vagi al purgatori
de llevador de ponent
domir� amb un clap d'ortiga
mal que sia amb un serpent
que no em vingui amb un altre
casament.