Letra de Can�� D'hivern - Albert Fibla

Quin dia es far� clar damunt de nostra vida,
i et dur� del meu bra� sense por ni recel,
ni hi haur� a nostre pas cap vedruna partida
i acostar�s la boca per oferir la mel.
Quin dia es far� clar damunt de nostra vida!

Ara tinc la meva �nima, menuda i encongida,
la neu tusta a la porta, i es fon l'�ltim estel,
i aquesta primavera va tan endarrerida!
Damunt les tiges mortes hi ha caramulls de gel.
Ara tinc la meva �nima menuda i encongida.

Perqu� l'amor no es torni una ombra de mentida
https://www.coveralia.com/letras/canco-d-hivern-albert-fibla.php
li cercar� una brasa, i el voltar� d'un vel;
si sota d'un baladre hi ha un cor que diu "oblida"
circumdar� d'espines el pobre ja� rebel,
perqu� l'amor no es torni una ombra de mentida.

Ad�u, amiga blanca; ad�u, Rosaflorida.
Damunt la terra trista, sota el dolor del cel,
camina la meva �nima lassa i esporuguida,
per� t�bia i alada com un colom fidel.
Ad�u, amiga blanca; ad�u, Rosaflorida!