Letra de Aquest Conte No Ha Acabat - Andreu Rife
Letra de canci�n de Aquest Conte No Ha Acabat de Andreu Rife lyrics
Aquesta planta baixa va ser un petit taller,
teixits de tota mena s'hi podien fer.
Hi treballaven tants que no hi feia fred,
per� quan era estiu la calor era asfixiant.
I quan va morir l'amo el taller el van tancar,
i el compr� un barber, que era un vell immigrat,
era polit i prim, xiulava molt alt
i tenia fama de dol� afaitant.
I un dia un client seu l'espai va comprar,
muebl� de prestigi es convert� aviat,
all� s'hi celebraven nits d'amor discret,
tothom hi repetia, s'hi sentia b�.
M�s tard durant la guerra una bomba esclat�,
l'espai qued� en runa i va estar temps tancat.
Per f� un carnisser el va recuperar,
l'acompanyava un lloro que els fills haurien d'heretar.
Van ser m�s de trenta anys de saga familiar,
la gent anava pel lloro m�s que per la carn.
M�s tard quan l'animal decid� plegar,
un magreb� oport� va llogar el local.
https://www.coveralia.com/letras/aquest-conte-no-ha-acabat-andreu-rife.php
Aquest cop era un s�per, sempre era obert,
l'home hi treballava, molt insistent,
per� al cap de cinc anys, una empresa arrib�
amb el preu que oferien no es podien negar.
Aquests hi venen moda, roba sobretot,
la m�sica amb volum, sembla ser ven millor,
a dins �s clavat al que hi ha a Istambul
i a l'entrar l'aire calent s'esbufega damunt teu.
En resum, un dia aqu� s'hi treball� el textil
i avui, 100 anys m�s tard, aquest sector ha tornat,
que no passi cap gat, que el conte no ha acabat,
a saber com �s la roba, com serem d'aqu� a cent anys.
Quan el vent bufa el temps,
perqu� el temps mou el vent,
potser el vent borra el temps,
doncs el temps corre el vent,
i �s que el vent canvia el temps,
com que el temps gira el vent,
si �s que el vent sent el temps,
o si el temps viu al vent.
teixits de tota mena s'hi podien fer.
Hi treballaven tants que no hi feia fred,
per� quan era estiu la calor era asfixiant.
I quan va morir l'amo el taller el van tancar,
i el compr� un barber, que era un vell immigrat,
era polit i prim, xiulava molt alt
i tenia fama de dol� afaitant.
I un dia un client seu l'espai va comprar,
muebl� de prestigi es convert� aviat,
all� s'hi celebraven nits d'amor discret,
tothom hi repetia, s'hi sentia b�.
M�s tard durant la guerra una bomba esclat�,
l'espai qued� en runa i va estar temps tancat.
Per f� un carnisser el va recuperar,
l'acompanyava un lloro que els fills haurien d'heretar.
Van ser m�s de trenta anys de saga familiar,
la gent anava pel lloro m�s que per la carn.
M�s tard quan l'animal decid� plegar,
un magreb� oport� va llogar el local.
https://www.coveralia.com/letras/aquest-conte-no-ha-acabat-andreu-rife.php
Aquest cop era un s�per, sempre era obert,
l'home hi treballava, molt insistent,
per� al cap de cinc anys, una empresa arrib�
amb el preu que oferien no es podien negar.
Aquests hi venen moda, roba sobretot,
la m�sica amb volum, sembla ser ven millor,
a dins �s clavat al que hi ha a Istambul
i a l'entrar l'aire calent s'esbufega damunt teu.
En resum, un dia aqu� s'hi treball� el textil
i avui, 100 anys m�s tard, aquest sector ha tornat,
que no passi cap gat, que el conte no ha acabat,
a saber com �s la roba, com serem d'aqu� a cent anys.
Quan el vent bufa el temps,
perqu� el temps mou el vent,
potser el vent borra el temps,
doncs el temps corre el vent,
i �s que el vent canvia el temps,
com que el temps gira el vent,
si �s que el vent sent el temps,
o si el temps viu al vent.
