LAm
A la taverna del Mar hi seu un vell
FA DO
amb el cap blanquin�s, deixat anar;
LAm SOL FA DO MI7
t� el diari al davant perqu� ning� no li fa companyia.
LAm
Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
FA DO
sap que el temps ha passat sense cap goig,
LAm SOL FA DO MI7
que ja no pot donar l�antiga frescor d�aquella bellesa que tenia.
LAm MI7 LAm MI7
�s vell, prou que ho sap; �s vell, prou que ho nota.
LAm MI7 LAm MI7
�s vell, prou que ho sent cada instant que plora.
DO SOL DO SOL
�s vell, i t� temps, massa temps per a veure-ho.
LAm MI7 LAm MI7
Era, era quan era ahir encara.
https://www.coveralia.com/acordes/a-la-taverna-del-mar-lluis-llach.php
DO SOL DO MI7
Era, era quan era ahir encara.
I se�n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "dem� tindr�s temps encara".
I fa mem�ria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.
�s vell, prou que ho sap; �s vell, prou que ho nota.
�s vell, prou que ho sent cada instant que plora.
�s vell, i t� temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.
Era, era quan era ahir encara.
LAm
A la taverna del Mar hi seu un vell
FA DO
que, de tant recordar, tant somniar,
LAm MIm FA DO MI7 LAm
s�ha quedat adormit damunt la taula, damunt la taula.
