Letra de Pep - Inadaptats

El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou
Vivia a casa els pares i es quedava sol
Això li permetia tenir un cotxe nou
Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou!
Però arriba et fatídic i els pares del Pep són morts
Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot
I ara en Pep s'agobia obre la finestra i es llença de cap al buit
I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?
O millor... perquè no he robat aquest banc?
O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!! Preparem-ho bé!
Ell sempre pensava que si currava prou
A casa mai faltaria un bon plat de brou
Amb la vida hipotecada i mirant com plou
I sense assabentar-se que ell es cau al pou
I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit
I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?
O millor... perquè no he robat aquest banc
O millor...som-hi a rebentar tots els bancs!!
I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep
El futur és ara si vius a casa dels pares hem de transformar el present
Pensa-ho bé! la solució és a les mans
Mira-ho bé! escopeta de canons retallats!

Letra subida por: enterone