Letra de Vertigen - Carles Enguix
Letra de canci�n de Vertigen de Carles Enguix lyrics
Avui a ton pare l'han acomiadat del treball
i tu tampoc tens feina, ni futur per trepitjar.
No et queda un c�ntim per gitar-te amb la Bernal
i ta mare renega a la cuina entre el silenci dels plats.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No entens qu� passa en aquest conf�s carrer�.
Vius al l�mit del marge com en un somni odi�s.
Vius perdut entre desitjos i marginats racons.
absent de les coses luxoses, lluny del plaer d'un temps millor.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
Al pobre del Guille se l'han endut a la garjola
https://www.coveralia.com/letras/vertigen-carles-enguix.php
i ni al roseg� de pa li creix el florit.
La vella del quart s'ha extingit abandonada i sola,
i per les teues butxaques corre la r�bia d'un crit.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No t'han ofert massa ni poques oportunitats .
i l'avi� que sobrevola el teu barri mai no fa escala al terrat
Nom�s et resta tancar la porta i esperar
0 trencar amb el paisatge que t'envolta travessar a l'altre cos.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
i tu tampoc tens feina, ni futur per trepitjar.
No et queda un c�ntim per gitar-te amb la Bernal
i ta mare renega a la cuina entre el silenci dels plats.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No entens qu� passa en aquest conf�s carrer�.
Vius al l�mit del marge com en un somni odi�s.
Vius perdut entre desitjos i marginats racons.
absent de les coses luxoses, lluny del plaer d'un temps millor.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
Al pobre del Guille se l'han endut a la garjola
https://www.coveralia.com/letras/vertigen-carles-enguix.php
i ni al roseg� de pa li creix el florit.
La vella del quart s'ha extingit abandonada i sola,
i per les teues butxaques corre la r�bia d'un crit.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
No t'han ofert massa ni poques oportunitats .
i l'avi� que sobrevola el teu barri mai no fa escala al terrat
Nom�s et resta tancar la porta i esperar
0 trencar amb el paisatge que t'envolta travessar a l'altre cos.
No em digues que no sents vertigen
pel teu m�n que sembla male�t.
No em digues que no t'emprenya
sentir el seu absurd subsistir.
