Vaig obrir la porta i
teníeu les mans enllaçades
la vergonya del gest i
vàreu separar tanta tendresa
miràreu amb el cap baix i
com si res no hagués passat, hola lluís, com estàs...

Pensàreu que tan grans
no cal fer aquestes coses,
pensàreu que amb l´edat
no té l´encant dels joves,
que què dirà la gent,
millor ser més discrets i...

No us vaig saber dir
com m´agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid (amor)
obria espais d´amor / al món li reclamava
on hi era escrit que... / el dret a dir que

vell és tan bell
vell és tan bell
que s´obren els límits
del temps, de l´art, del cant, de mi i, de tu, del món... la vida

Avui us recordo només així / només
ara que vivim entre les ombres,
fent i refent el verb estimar
amb l´art d´una rara saviesa,
sabent morir a cada moment / un poc
i estar al costat per sempre.

Us diuen que tan grans
no cal fer aquestes coses,
us diuen que amb l´edat
no hi ha l´encant dels joves,
que què us dirà la gent,
millor sigueu discrets...

No vaig saber-vos dir
com m´agradava veure-us,
no vaig saber com dir
que el vostre goig tan tímid
al món li proclamava
el vostre dret a dir

vell és tan bell
vell és tan bell
que s´omplen les línies
del temps, de l´art, del cant, de tu i de mi, del món... la vida.