Hi ha una veu trencada que s´ofega al mig del mar Mentre torno amb tren de barcelona; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones.
Hi ha una pell suada que carrega el meu butà Per vint duros mentre faig la sopa; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones.
Hi ha un marrec que esmorza Cola d´una bossa Que portava coses Que ell mai no comprarà. I amb l´olor somia Que la sort canvia I el destí no està fixat.
Hi ha al carrer una noia Sola i massa jove Que a la nit tremola Per guanyar-se el pa. I amb el pas dels dies Veu que res canvia I que el destí està fixat.
Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà Tant se val d´on ets si el que ets és pobre; N´hi ha que som turistes i altres només inmigrants. Un món, dues classes de persones.
La siguiente letra de canción de Un Mon, Dues Classes De Persones de Els Pets es una transcripción de la canción original realizada por colaboradores/usuarios de Coveralia.
Si encuentra algún fallo/error en el texto, no dude comunicarnoslo aquí
