Letra de Tanmateix, Serenament - Esquirols

Tanmateix, serenament,
conv� desfer la trena,
que empresona en els cabells
olors de la infantesa.
Que alliberin els vents
el mal somni.

T'han volgut brodar un dest�
amb punt de cadeneta,
i han plantat espantaocells,
per preservar-te verge.
Que la por de volar
no t'enterri.

Tots, tanmateix,
qui m�s qui menys
som del mateix tremp.
Forja de braus,
forja de bens,
forja de verges prudents.
https://www.coveralia.com/letras/tanmateix--serenament-esquirols.php
Forja de bens,
forja de braus,
forja de mascles com cal.

Subtilment i a poc a poc
ens han tallat les ales,
i hem cregut que no som bons
per emprendre volades.
Que alliberin els vents
l'ancorada.

B� caldr� que fem un lloc
enmig de tanta nosa,
i aprenguem a poc a poc
a fer la nostra hist�ria.
Que la por de volar
no ens enterri.

Tots, tanmateix�