Letra de Supervivents - Gent Del Desert

�s un malson saber-nos vius encara
quan molts matins ens despertem ven�uts,
amb cansaments acumulats des d'anys,
amb perspectives de caminars in�tils
pel dia llarg que ens espera, hostil.
Per� ens alcem, donem fe de la vida
que se'ns esmuny per les venes, encara.
I prometem reprendre, cada dia,
el cam� nou si hi ha alg� que ens espera.
Tamb� ens esperen molts dies, massa dies,
que ens veuran fer el trajecte amarg�s
de poc a res, i sense l'esperan�a
d'un dem� nou que ens neguen, cada dia,
els qui ja tenen com a futur perpetu
el gris present que viuen, si aix� �s viure.
Per� seguim, per� tornem a al�ar-nos
del res a poc que �s el nostre tot.
Donem la m�, perqu� encara ens trobem
altres persones a qui hem d'ajudar,
que ens esperaven, sense saber-ho encara:
perqu� potser, tamb� som l'esperan�a
que no tenim, l'abs�ncia dels qui ens neguen,
l'�ltim al� de nosaltres mateixos.
Ara mirem, amb serenor dolguda,
la tomba freda del company que hem perdut;
mirem el m�n i all� que en diuen vida;
https://www.coveralia.com/letras/supervivents-gent-del-desert.php
mirem el buit, mirem la soledat
de tanta gent entre la multitud.
Qui ens podr� dir qui s�n els morts, qui els vius?
Qui sobreviu, qui malviu, qui fa viure?
I qui ens nega la vida, a cada pas?
Qui som, encara, mentre afirmem vivint
que aquesta mort ens fa supervivents?

Les llargues nits d'hivern
el foc ha de durar.
A la llar, ser flama,
molta nit, eterna,
no s'ha d'esvair mai.
Enmig la tenebra
no s'ha d'esvair mai.
I fidels, nosaltres,
que hem de reviscolar,
al cor de les espurnes,
que hem de reviscolar
l'escalfor perenne,
des del fons constant.
L'escalfor perenne
perdura al fornal.