Letra de Sol, I De Dol - Celdoni Fonoll

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
em veig sovint per fosques solituds,
en prats ignots i munts de llicorella
i gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On s�? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
deleges foll? Vers quina meravella
d'astre ignorat m'adre� passos retuts?

https://www.coveralia.com/letras/sol--i-de-dol-celdoni-fonoll.php
Sol, s�c etern. M'�s present el paisatge
de fa mil anys, l'estrany no m'�s estrany:
jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

o en tuc de neu, jo retrob el paratge
on ja vagu�, i, de D�u, el parany
per heure'm tot. O del diable engany.