Quan te la van presentar, en aquella festa
Estaves a punt de vomitar d´avorriment;
Tu acabaves de tallar, per les raons de sempre,
Ella sortia amb el millor amic que tens.
Que bonic que es veu el mar si el mires des de terra,
Que llunyà que es fa el soroll del tren
Que mai agafarem.
Éreu els de sempre en el "cau" bevent
Farts de jugar a cartes o mirar qui allarga més,
Als disset tot el que és nou s´ha de provar sempre,
Ni tan sols sabíeu que feia falta paper.
Que bonic que es veu el mar si el mires des de terra,
Que llunyà que es fa el soroll del tren
Que mai agafarem.
Si no fos pecat
Tu no t´hi hauries molestat,
Si no fos pecat
Tot hauria quedat
De seguida oblidat.
Tancat a l´habitació amb la cara calenta
Maleïda porta sempre fent massa soroll
Total tot per un concert, que va ser una merda
Però a veure qui explica als pares que no els fan a les nou.
Que bonic que es veu el mar si el mires des de terra,
Que llunyà que es fa el soroll del tren
Que mai agafarem.
Si no fos pecat
Tu no t´hi hauries molestat,
Si no fos pecat
Tot hauria quedat
De seguida oblidat