Letra de Ses Germanes Captives - Aires Formenterencs

Una barqueta demoros
A Eivissa varen anar,
De tres cases que hi havia
Dos en varen espanyar.

Deixaren can Joan Vale,
Que hi havia bestiar
Hi trobaren dos pastores;
Les varen encaptivar.

Sa petita quan va veure
Va caure i es va esmaiar
Diguerem uns amb sos altres;
"Aquesta haur� de quedar"

Es m�s malvat va respondre;
"- Aquesta no quedar�
Que si el rei moro ho sab�s
Mos podr�a castigar"

Sa petita davall aixella
I sa grossa per sa m�.
"Adi�s terres d'Eivissa,
Adi�s qui quedar�.

Que es moros j amo n'enduen
Mai m�s no podriem tornar.
I sa mare les cridava
De sa vora de la mar.

"- I mam� no mos crideu,
Nom�s mos feis turmentar;
Adi�s parents amats
https://www.coveralia.com/letras/ses-germanes-captives-aires-formenterencs.php
Ja tendreu qu� sospirar�

Santa Eul�ria gloriosa,
Vulgueu per naltros pregar.
Si mos deixau tornar a Eivissa,
Ja us vendrem a visitar.

As cap de catorze mesos
A Eivissa varen tornar
I arribaren a ca seva
Que es calaven a dinar.

Son pare quan les va veure
Va caure i es va esmaiar
Llavors els hi va parar taula
Per si volien menjar.

Lo primer que diguern
"-I on �s sa mama?
Menjau, menjau, filles meues,
Vostra mare no vendr�.

Perqu� vostra mare ho �s,
Ho �s morta i enterrada.
Que es va morir des disgust
De quan valtros vo n'an�reu"

"- Nom�s que sab�sseu dir-me
Sa fossa on l'enterraren,
Aniria a bessar es ossets
I viuria a aconhortada"