Letra de Serenor - Guillermina Motta
Letra de canci�n de Serenor de Guillermina Motta lyrics
Vull veure encar la flama ponentina
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloar� l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.
Que em plau, enmig del card i l'argelaga,
de fer-me vianant inconegut
i respirar la tarda que s'apaga
acondolent-se del meu goig perdut.
Ja de mi, la follia, desentesa,
quina olor de bona herba fa l'oblit.
Jo cercar� l'hostal de saviesa
on el llum d'oli vetlla cada nit.
Cregu� que l'estelada brunzidora
bategava amb el ritme d'una sang;
i que enrosaven la naixent aurora
https://www.coveralia.com/letras/serenor-guillermina-motta.php
la llum d'uns ulls i la dol�or d'un flanc.
Ara s� que �s la llum qui sola invita
a somnis d'aire i ficcions de foc.
Ja fuig una ombra que es va fent petita.
Ara tot �s en pau i en el seu lloc.
Que ja el meu esperit, en la cantada,
s'enceli ni gement ni trasbalsat,
dret com el fum en vespres de gla�ada
o com pi muntanyenc descoronat.
Vull veure encar la flama ponentina
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloar� l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloar� l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.
Que em plau, enmig del card i l'argelaga,
de fer-me vianant inconegut
i respirar la tarda que s'apaga
acondolent-se del meu goig perdut.
Ja de mi, la follia, desentesa,
quina olor de bona herba fa l'oblit.
Jo cercar� l'hostal de saviesa
on el llum d'oli vetlla cada nit.
Cregu� que l'estelada brunzidora
bategava amb el ritme d'una sang;
i que enrosaven la naixent aurora
https://www.coveralia.com/letras/serenor-guillermina-motta.php
la llum d'uns ulls i la dol�or d'un flanc.
Ara s� que �s la llum qui sola invita
a somnis d'aire i ficcions de foc.
Ja fuig una ombra que es va fent petita.
Ara tot �s en pau i en el seu lloc.
Que ja el meu esperit, en la cantada,
s'enceli ni gement ni trasbalsat,
dret com el fum en vespres de gla�ada
o com pi muntanyenc descoronat.
Vull veure encar la flama ponentina
i sentir el vent arrossegant enyors,
i lloar� l'anyada que declina
ara que estic alliberat d'amors.
