Letra de Sa Tristesa - Antonia Font
Letra de canci�n de Sa Tristesa de Antonia Font lyrics
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa dist�ncia, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa �s un m�sica austroh�ngara i vermella.
https://www.coveralia.com/letras/sa-tristesa-antonia-font.php
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
d'aerost�tics ancorats.
De carrers abandonats, de pel.l�cules nom�s,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa dist�ncia, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destila i s'evapora.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa �s un m�sica austroh�ngara i vermella.
https://www.coveralia.com/letras/sa-tristesa-antonia-font.php
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d'una piscina.
I es meus niguls aqu�tics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s'hivern,
d'aerost�tics ancorats.
De carrers abandonats, de pel.l�cules nom�s,
de matins difuminats.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigues dins sa neu.
D'arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d'impossibles sentiments.
Sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.
