Letra de Roman� De La Terr�nia (Vara Vermaores) - Al Tall

Si enteneu les enr�nies
i les passeres
per on els pobles salven
la seua vida,
comprendreu de seguida
els costums curiosos
i les maneres
ben sorprenents de viure
de les terres que toquen
la Mar Morena.

Els pacients llauradors
De la Terr�nia
Viuen baix de la terra
Que cultiven
I fan la vida i la casa
Soterr�nies.
Observeu el paisatge
De la Terr�nia,
Tan ple d'horta i arbreda,
De llum i d'aire.
�s tot ell una mina
A flor de terra.
Si excav�veu dos metres
Aquell verger,
Trobar�eu les places,
Els llargs carrers
I les cambres de sostre
Baixet on viuen
Els pacients llauradors
De la Terr�nia.
Els pacients llauradors
De la Terr�nia
Per la nit ascendeixen
A les arbredes
I a les fosques cultiven
Les terres bones.
Mai no es permeten
Pujar a llum del dia:
Ells no s�n p�blics
Ni estan presents als pobles,
https://www.coveralia.com/letras/romanc-de-la-terrania--vara-vermaores--al-tall.php
Tot i que s�n
Els fills vells de la Terr�nia.
Res d'a�� �s ignorat
Al m�n de fora;
Per� a dalt no interessa
Com creix la sembra;
All� la norma
�s collir de l'horta.
Els llauradors tampoc
Passen cab�ries:
Pugen de nit
I baixen abans de l'alba,
Cap al migdia
Es giten fins la nit.
Les seues cases
S�n farcides d'arrels,
Dels arrels que ells mantenen
Com a columnes
De les llars i la vida
D'aquell pa�s.
I mentre dormen,
El seu al� assaona
Tota Terr�nia:
Del trespol soterrani
A flor de terra,
Lluminosa i humida.

Hi ha qui viu aguardant
Un cruix de terra
I una gran clivellada
De mil cr�ters.
Si aix� passava,
Els llauradors haurien
De retornar als pobles
I omplir les cases.
D'anar sempre a les fosques
Com aus nocturnes
Se'ls han fet ulls de gat
I fines ungles.