Vas córrer amb nosaltres, no vas poder escapar ofegat per les flames i el teu propi estat.

Carrers de la misèria , els carrerons del món, allà on la teua vida, val menys que un segon.

Vas caure estès a terra, no et vam poder ajudar, tota la vida condemnats a ser ignorats.

No teníem res més, només pedres i cors, l'única arma que ens quedava...

Només pedres i cors.

Per defensar, per decidir la forma de viure, viure i existir. La nostra veu i els nostres cors lluitant per la terra i per un altre món.

Vas caure al precipici d'un món globalitzat, polítiques del somni multinacional.

Carrers de la vergonya, carrers del primer món, allà on les dissidències son carn de canó.

Vas córrer espantat, vas cridar sense por paraules d'amnistia, respecte i amor.

No teníem res més, només pedres i cors, l'única arma que ens quedava...

Només pedres i cors.

Per defensar, per decidir...