Letra de Rap Hiparxiol�gic - Pau Riba
Letra de canci�n de Rap Hiparxiol�gic de Pau Riba lyrics
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel una pedra que desperta al Cel
Apaguem els ciris de l'altar i les ll�nties
penjades a les naus dels temples que
des de la terra naveguem pel cel com
les naus pel mar, amb el llum enc�s com
si sempre fos de nit: la llum de la veritat
il�lumina m�s que els ciris i les ll�nties
enceses. Alcem-nos i apaguem les flames
que han cremat cabdells de ble en
muntanyes de cera i en riuades d'oli,
per� no temeu, que D�u no �s dintre
els temples, sin� els temples dintre D�u.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel una pedra que desperta al Cel.
Petgem els graons de l'escala de la vida,
com qui salta dins el cup amb els peus
morats pel most de la verema, i munyint
amb els peus el ra�m, com les mans
munyen les vaques i les cabres, fem
rajar escales avall el vi de la collita.
enviem un bes com qui envia l'esperit
arrencant-se'l del cos i oferim el cor,
com qui s'arrenca el cos de l'esperit,
que l'altra vida no �s com aquesta, que
a m�s de ser tan trista, ens l'hem de guanyar.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Puguem, a toc de trompeta, no per
guanyar la gl�ria del Cel, sin� per
abastar-la amb les mans des de la Terra,
com si el Cel fos l'arbre i la gl�ria el
fruit de la tardor de la vida madurat a
la branca de la mort. Des del tur� de
l'home albirem m�s enll� de les muntanyes llunyanes del b� i del mal,
com qui mira i escolta l'horitz�, senyalat,
pel cant m�s lluny� dels galls, que es
responen els uns als altres.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
https://www.coveralia.com/letras/rap-hiparxiologic-pau-riba.php
Baixem del tur� de l'home muntanya
avall, tocant la trompeta d'or i l'or de
la trompeta, com qui baixa del
Montseny tocant el corn, al gra� de les
valls de les b�sties que corren i pasturen
entre les plantes, anunciant-los la
veritat i la llibertat, com si amb l'or del so
so de la trompeta, ens pogu�ssim
entendre. Oh, b�stia, �nima germana,
amiga, enemiga o esclava nostra, jo et
dic: b�stia ets, home ser�s.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Baixem amb la veritat i la llibertat, com
si a cada m� port�ssim una atxa encesa
com el so de l'or de la trompeta, a
il�luminar les tenebres dels protozous
que viuen a la sang dels homes i les
b�sties, com els peixos dins de l'aigua,
encenent el foc de la febre que crema
la carn, que inflama el cap amb el
desvari, quan el malalt vomita la realitat
amb imatges, com els aliments mal pa�ts
que tornen a la boca.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Baixem al fons de les valls de les
muntanyes fins on neixen les arrels,
com si f�ssim ressonar els filons d'or de
les mines, entre els arbres, les mates i
les herbes, que en les bardisses es
barregen les unes amb les altres, com
el cant dels ocells en ser canten tots
alhora, per tal que, escampant el si de
les trompetes aix� com el pag�s escampa
les llavors, el so de l'or els anunci� que
els fills de la Terra seran �ngels del Cel.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
L'�ngel una pedra que desperta al Cel
Apaguem els ciris de l'altar i les ll�nties
penjades a les naus dels temples que
des de la terra naveguem pel cel com
les naus pel mar, amb el llum enc�s com
si sempre fos de nit: la llum de la veritat
il�lumina m�s que els ciris i les ll�nties
enceses. Alcem-nos i apaguem les flames
que han cremat cabdells de ble en
muntanyes de cera i en riuades d'oli,
per� no temeu, que D�u no �s dintre
els temples, sin� els temples dintre D�u.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel una pedra que desperta al Cel.
Petgem els graons de l'escala de la vida,
com qui salta dins el cup amb els peus
morats pel most de la verema, i munyint
amb els peus el ra�m, com les mans
munyen les vaques i les cabres, fem
rajar escales avall el vi de la collita.
enviem un bes com qui envia l'esperit
arrencant-se'l del cos i oferim el cor,
com qui s'arrenca el cos de l'esperit,
que l'altra vida no �s com aquesta, que
a m�s de ser tan trista, ens l'hem de guanyar.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Puguem, a toc de trompeta, no per
guanyar la gl�ria del Cel, sin� per
abastar-la amb les mans des de la Terra,
com si el Cel fos l'arbre i la gl�ria el
fruit de la tardor de la vida madurat a
la branca de la mort. Des del tur� de
l'home albirem m�s enll� de les muntanyes llunyanes del b� i del mal,
com qui mira i escolta l'horitz�, senyalat,
pel cant m�s lluny� dels galls, que es
responen els uns als altres.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
https://www.coveralia.com/letras/rap-hiparxiologic-pau-riba.php
Baixem del tur� de l'home muntanya
avall, tocant la trompeta d'or i l'or de
la trompeta, com qui baixa del
Montseny tocant el corn, al gra� de les
valls de les b�sties que corren i pasturen
entre les plantes, anunciant-los la
veritat i la llibertat, com si amb l'or del so
so de la trompeta, ens pogu�ssim
entendre. Oh, b�stia, �nima germana,
amiga, enemiga o esclava nostra, jo et
dic: b�stia ets, home ser�s.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Baixem amb la veritat i la llibertat, com
si a cada m� port�ssim una atxa encesa
com el so de l'or de la trompeta, a
il�luminar les tenebres dels protozous
que viuen a la sang dels homes i les
b�sties, com els peixos dins de l'aigua,
encenent el foc de la febre que crema
la carn, que inflama el cap amb el
desvari, quan el malalt vomita la realitat
amb imatges, com els aliments mal pa�ts
que tornen a la boca.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
Baixem al fons de les valls de les
muntanyes fins on neixen les arrels,
com si f�ssim ressonar els filons d'or de
les mines, entre els arbres, les mates i
les herbes, que en les bardisses es
barregen les unes amb les altres, com
el cant dels ocells en ser canten tots
alhora, per tal que, escampant el si de
les trompetes aix� com el pag�s escampa
les llavors, el so de l'or els anunci� que
els fills de la Terra seran �ngels del Cel.
La pedra �s un �ngel que dorm a la Terra
L'�ngel �s una pedra que desperta al Cel.
