Letra de Ramon Freixa - El Pont D'arcalis

Natural s�c de muntanya
i a Vallcebre s�c criat;
i a mi em diuen Ramon Freixa
i amb ra� em queixo
sempre en so estat desditxat.

Tant si em queixo
com si no em queixo,
no em queixo sens ra�.
Jo em queixo d'una donzella,
hermosa i bella,
que me'n t� robada l'amor.

Jo de dia encara en passo
tan sols pugui treballar;
quan se'n ve cap a la tarda
i al cor em falta,
no puc beure ni menjar.

I a la nit jo la'n somio,
d'un gran prompte s�c despert;
trec el cap per la finestra,
aix� �s cada vespre,
sempre em sembla que la veig.

La seu mare n'�s la rosa
https://www.coveralia.com/letras/ramon-freixa-el-pont-d-arcalis.php
i el seu pare �s el roser
i ella n'�s Ia ponzelleta,
gracioseta,
que potser jo collir�.

De la seva cabellera,
si en pogu�s tenir un cabell,
a Madrid l'enviaria,
amoreta mia,
per fer-ne un present al rei.

EI seu pare i la seu mare,
ara s'han deixat de dir
que la seva cabellera,
hermosa i bella,
no es pentina per a mi.

Si es pentina que es pentini,
mai se'n pugui pentinar;
sin� �s una ser� l'altra,
la flor m�s alta, de minyones prou n'hi ha.

De minyones prou n'hi ha.
De minyones prou n'hi ha.