Quan estava tot sol amb la mare,
l'hivern a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats,
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric,
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arraulit,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada,
m'agafava fort al coixí,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
La siguiente letra de canción de Que Feliç Era Mare de Lluis Llach es una transcripción de la canción original realizada por colaboradores/usuarios de Coveralia.
Si encuentra algún fallo/error en el texto, no dude comunicarnoslo aquí
