Què ens queda,

venuts per una moneda

que ens han canviat per algunes

petites engrunes,

mesquines com insults a l'esquena.

Què ens queda,

on han marxat les idees

quan les parets nomès criden

consignes tenyides

d'un odi irracional que et mossega.

Anestesiats per la pudor

de la traició

a tantes promeses

serem partíceps d'un futur

mediocre, eixut i fosc.

Què ens queda del que vam fer,

què ens queda del que vam ser,

què ens queda del que vam dir,

qui ens ha tornat un poble covard.

Què ens queda

sinó aquesta 'patuleia'

d'escampadors de mentides

i perdonavides,

malalts de tanta mala consciència.

Fills d'un pactisme interessat

en oblidar

un passat que crema

callem, i aquest silenci amarg

delata el que ara som.

Què ens queda del que vam fer,

què ens queda del que vam ser,

què ens queda del que vam dir,

qui ens ha tornat un poble covard.