Letra de Quatre Banderes - Aramateix

Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
la bandera que fa quatre
l'he desada en un calaix.
No la traur� fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia un jard� amb tres arbres
i un mal vent me'ls ha esfullat;
amb el jard� ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa
jo no em canso d'esperar:
per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
De dos amors que tenia,
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat.
Jo ni ploro pel de terra
https://www.coveralia.com/letras/quatre-banderes-aramateix.php
ni em lamento pel de mar.
Plors, laments de qu� serveixen?
Gent que lluiti �s el que cal.
Tinc una llengua tan viva
com les m�s vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren
jo que s�, em poso a cantar,
canto i canto i cantaria
si pogu�s m�s fort i clar.
Quan les can�ons siguin pedres
vinga fones i al combat.
Amors, arbres i banderes
s�n mots de bon recordar,
qui n'apr�n la cantarella
mai m�s no l'oblidar�.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots s�n com la pluja
la terra som tots plegats.