Quan l´onada em durà
a la platja dels morts
serà l´hora potser
de fer l´últim repàs
al grapat de records
que els sentits han robat
a cada un dels instants
que ha durat el camí.

Diré adéu a la plana
que em va veure infant
i aquell alt campanar
del meu poble polsós
enfilat cap el cel
vigilant sempre atent
tramuntana del nord
o tempesta de l´est.

Diré adéu als amors
que m´han acompanyat
tant se val si han sigut
ombra, llum, plany o goig
que tots m´han ensenyat
l´art antic d´estimar.
Si tingués força al cos
tornaria a besa´ls.

Diré adéu als companys
que són el meu país,
ciutadans d´un vaixell
amb anhels per ormeig
i amb l´adéu el desig
d´un viatge feliç
amb l´enveja d´aquell
que no els podrà seguir.